Públic En una sociedad en donde la tecnología de la información ha entrado de lleno en nuestras vidas, algunos grupos con capacidades diferentes o limitaciones de acceso a medios digitales han quedado desplazados.
Un dels casos més evidents és el grup d’usuaris d’edat avançada. Els bancs, administracions i altres institucions, tant públiques com privades, no només han centrat la seva atenció en el client més tecnològic i rendible, sinó que també han reduït els seus recursos per seguir cobrint els formats més tradicionals de servei i suport.
La campanya “Soc gran, no idiota” del valencià Carlos San Juan podria haver suposat el tret de sortida en destapar una realitat silenciosa que tots, d’una manera o altra, estàvem observant. En aquesta petició a change.org, el ciutadà octogenari argumentava: “Ara gairebé tot és per Internet… i no tots ens entenem amb les màquines. No ens mereixem aquesta exclusió. Per això estic demanant un tracte més humà a les sucursals bancàries.”
Davant aquest tipus d’iniciatives, el disseny no pot restar impassible i mirar cap a una altra banda. Treballem en un àmbit, una disciplina, que té com a objectiu últim —o almenys un de central— fer la vida més fàcil als ciutadans.
En aquest context neix aquesta proposta de projecte de final de grau: una plataforma d’aprenentatge tutoritzada en l’àmbit de la tecnologia i el disseny social que haurà d’aportar el seu valor com a millora de la vida de les persones més grans i/o impactades per la creixent bretxa digital i la pandèmia de l’individualisme.
Un Treball de Final de Grau de Víctor Fernández-Peñaranda
Memòria
Prototiptge
Ester Penalva Cots
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.