Aquest projecte reflexiona sobre la hipòtesi que un sistema gràfic unitari pot anular la identitat pròpia. Es planteja, així, un exercici de fusió entre l’adopció de la identitat comuna i l’expressió de la pròpia idiosincràsia.
Ho fa mitjançant un dels integrants del sistema; el Museu del Suro de Catalunya. El resultat és la creació d’un sistema gràfic propi flexible i modular que actua com a estructurador en la comunicació visual sense renunciar a la identitat comuna del Sistema.
El Museu de la Ciència i la tècnica de Catalunya (MNACTEC) és una institució cultural pública depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1981. Ideat a la dècada dels setanta per l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la voluntat de preservar i difondre el ric patrimoni industrial del País. El novembre del 1990 es va declarar com a Museu Nacional i es va constituir com a entitat autònoma. Avui la institució aglutina un total de vint i set museus que conformen el sistema territorial MNACTEC. Amb la finalitat de dotar de coherència visual el conjunt dels espais museístic i refermar la idea d’unitat, l’any 2014 es renova la seva imatge corporativa.
El mètode ha partit de l’anàlisi dels trets patrimonials arquitectònics del museu del suro, tal i com proposa la identitat visual del sistema MNACTEC, però anant més enllà d’una signatura i cercant un llenguatge que identifiqui de manera clara el Museu de Suro a partir de la difusió de la seva activitat.
El resultat, com es veurà, és una identitat líquida i adaptable que es presenta com una gràfica moderna, dinàmica i ordenada que identifica clarament les accions del Museu mantenint-se absolutament respectuosa amb la imatge corporativa regulada del Sistema MNACTEC a través del seu Manual d’identitat corporativa.
Treball de final de grau de Pere Alvaro Ruiz
Memòria
Projecte