El programari ha reemplaçat una infinitat de tecnologies físiques, mecàniques i electròniques que fins al segle XXI s’empraven per a crear, emmagatzemar, distribuir i interaccionar amb els objectes culturals. S’ha convertit en la nostra interfície amb el món, els altres, la nostra memòria i la nostra imaginació: un llenguatge universal que el món parla i un motor universal que l’impulsa. El programari suposa per al segle XXI el que l’electricitat i el motor de combustió per als primers anys del segle XX.
Aquestes paraules corresponen a la sinopsi del llibre ‘libro ‘El software toma el mando’ de Lev Manovich, expert en la recerca de nous mitjans i estudis de programari. L’obra proporciona una primera visió teòrica i històrica del programari per a l’autoria de mitjans i analitza algunes de les principals aplicacions de disseny com Photoshop, Illustrator, Maia, Final Cut o After Effects.
El text de Manovich és una obra clau per als professionals del disseny i els estudiants de ‘Cultura visual i nous mitjans’ ho saben bé. La PAC 2 de l’assignatura els va proposar la realització d’un treball que respongués a la materialització del pensament de Lec Manovich a partir de la lectura de la seva obra dissenyant un projecte cultural com el comissariat d’una exposició o un simposi.
L’alumna Patricia Bellido ha estat una de les estudiants que millor va saber plasmar en la pràctica tota la teoria de l’obra analitzada. Bellido va optar per dissenyar una exposició de Fundació laCaixa sota el títol ‘TECNOARTS & Software.